Anàlisi econòmica de les comunitats autònomes

Perquè  siga integral, qualsevol estudi de la situació de les comunitats autònomes requereix l’elaboració d’una sèrie d’indicadors que ens permeten conéixer la realitat socioeconòmica present de cada territori, així com fer un seguiment de l’evolució en els últims decennis.

Per retratar la realitat econòmica de les comunitats es fa ús tant d’indicadors de conjuntura com de creixement, que mostren les possibilitats –i també les dificultats– que tenen en l’actualitat les comunitats autònomes per a progressar en un entorn exterior cada vegada més canviant, a què han d’adaptar-se de manera contínua i sense retard. Són indicadors elaborats amb les últimes dades estadístiques disponibles que ofereixen els organismes públics espanyols i comunitaris.

L’estudi del perfil econòmic i financer de les comunitats autònomes ens introdueix en un àmbit qualitativament diferent, partint de l’evolució dels últims anys, del PIB de les comunitats autònomes i la situació del mercat de treball, observant les diferències de comportament i les causes d’aquestes. A partir d’ací, l’anàlisi de la productivitat i de l’estructura productiva ocupa un paper especial, ja que la productivitat, al costat de la taxa d’ocupació, és un determinant directe del PIB per habitant. La productivitat està estretament relacionada amb l’acumulació de dos actius intangibles, el capital humà i el tecnològic. Les diferents dotacions d’aquest tipus d’actius entre les diferents comunitats autònomes ajuden a explicar les diferències de productivitat entre aquestes. Per això, s’inclouen referències a indicadors de capital humà, indicadors d’R+D o indicadors de xarxes de transport. Per efectuar aquest tipus d’anàlisi, no s’obliden els aspectes demogràfics i, en particular, l’impacte que els fluxos immigratoris han tingut en les economies autonòmiques.

Les possibilitats d’augmentar la capacitat productiva de les comunitats autònomes i de vèncer els obstacles que en dificulten el ple desenvolupament tenen una relació estreta amb les polítiques que s’estudien en l’anàlisi econòmica. La política territorial, desenvolupada tant per l’Administració General de l’Estat com per la Unió Europea, les dos en col•laboració amb les comunitats autònomes, s’orienta a incidir positivament en el creixement de les menys desenvolupades i se centra en l’acumulació de dotacions de factors productius, sobretot capital tecnològic, capital humà i infraestructures, sense oblidar la creació d’empreses i la generació d’iniciatives empresarials.