Conferència per a Assumptes Relacionats amb la Unió Europea

El procés de participació de les comunitats autònomes s’ha anat ampliant progressivament a partir de la creació de la Conferència d’Afers Relacionats amb la Unió Europea (CARUE), que celebra la seva primera reunió el 1989. Els avanços més importants són els següents:

 
  • La CARUE va adoptar el 1994 l’“Acord sobre Participació Interna de les Comunitats Autònomes en els afers comunitaris europeus a través de les Conferències Sectorials”. Amb aquest Acord, les comunitats autònomes van començar a participar en la formació de la voluntat estatal davant les institucions europees (l’anomenada “fase ascendent” del procés), ja que fins aleshores les comunitats autònomes únicament participaven en l’execució del dret comunitari (és a dir la “fase descendent”).
  • El 1997, s’aprova la Llei 2/1997, de 13 de març, per la qual es regula la Conferència de Afers Relacionats amb les Comunitats Europees, amb la qual cosa la regulació de la CARUE, la composició, les funcions, etc., adopta rang de llei. Tot seguit, el 5 de juny de 1997, la CARUE aprova el Reglament intern. En aquest mateix any la CARUE adopta el primer acord sobre participació de les comunitats autònomes en el comitès de la Comissió Europea, que estableix que un representant autonòmic, que actua en nom de totes les comunitats autònomes, s’integra en la delegació espanyola que participa en les reunions dels comitès que assisteixen a la Comissió, en l’exercici de la seva feina d’execució dels actes adoptats pel Consell.
  • El 9 de desembre de 2004, la CARUE adopta l’Acord que obre definitivament a les comunitats autònomes la participació en 4 formacions del Consell de la Unió Europea, en concret els Consells de Ministres de: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient; i Educació, Joventut i Cultura. El sistema de representació autonòmica es duu a terme mitjançant la incorporació a la delegació espanyola d’un membre, amb rang de conseller, o membre d’un consell d’un govern autonòmic, que representa totes les comunitats en els afers que afecten les seves competències. El Ple de les Conferències Sectorials concernides pels afers a tractar designa el representant autonòmic, havent d’assegurar-se tant l’estabilitat (cobrint cada comunitat un semestre, com a mínim) com la successió dels representants proposats per les distintes comunitats autònomes.

 El representant autonòmic designat assumeix la concertació amb l’Administració General de l’Estat, i es compromet a posar a disposició de la resta de comunitats autònomes la documentació completa sobre l’afer, a mantenir-les regularment informades sobre les negociacions, i a consensuar una posició comuna amb la resta de comunitats autònomes afectades. El representant autonòmic és membre de ple dret de la delegació espanyola a tots els efectes i pot sol·licitar l’ús de la paraula quan es debaten qüestions que afecten les competències autonòmiques i existeixi una posició comuna autonòmica.

  • En aquesta mateixa data de 9 de desembre de 2004, la CARUE adopta un altre acord rellevant sobre la Conselleria per a Afers Autonòmics en la REPER, a la qual incorpora dos consellers autonòmics designats per consens per la mateixa CARUE.
  • A l’últim, en la reunió de la CARUE celebrada el 12 de desembre de 2006 es va acordar una Guia de Bones Pràctiques Guia de Bones Pràctiques que estableix un sistema de transmissió d’informació a les comunitats autònomes, delimita els criteris utilitzats per a la designació del representant autonòmic en els Consells de Ministres, i regula la coordinació entre les comunitats autònomes, i entre aquestes i el Govern d’Espanya.
  • En la reunió de la CARUE celebrada el 15 d’abril de 2010 es va aprovar un pla anual per a la Conferència que inclou, entre d’altres continguts, l’estudi de la possible ampliació de la participació autonòmica en noves formacions del Consell. 

D’altra banda, cal destacar que els Estatuts de nova generació, aprovats a partir de 2006, regulen de manera detallada, encara que no amb la mateixa extensió, les relacions de les comunitats autònomes amb les institucions de la Unió Europea, d’acord amb la legislació estatal. Els Estatuts recullen determinades facultats de les comunitats autònomes, quan resultin afectades les seves competències o interessos, tals com:  

  • Participar en la formació de la posició negociadora de l’Estat espanyol davant la Unió Europea.
  • Participar en les delegacions espanyoles davant les institucions europees i en especial davant el Consell de Ministres.
  • Dirigir a l’Estat les observacions i propostes que siguin convenients amb relació a iniciatives, propostes, projectes normatius i decisions en tramitació en la Unió Europea, així com el dret a ser informades d’aquests projectes.
  • Desenvolupar i executar el dret de la Unió Europea en les matèries de les seves competències.