Balears rebrà 680 milions d’euros en inversions de l’Estat, que eleven la mitjana per habitant per damunt del conjunt del país
14/10/2021
Balears rebrà 680 milions d’euros en inversions de l’Estat, que eleven la mitjana per habitant per damunt del conjunt del país
La Delegada, Aina Calvo, qualifica aquests comptes d’”esperançadors” i destaca que miren al futur i amb ells l’Estat segueix protegint les persones vulnerables, com els pensionistes o els treballadors en ERTO
El Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat de 2022 destina 680 milions d’euros a inversions del Govern central a les Illes Balears, que representen un 34% més que els d’enguany i eleven la mitjana per habitant fins els 350 euros. La Delegada del Govern, Aina Calvo, ha qualificat els comptes d’”esperançadors” i ha destacat que “fan justícia” perquè incorporen noves mesures per avançar en la compensació del fet insular.
En concret, els PGE 2022 contemplen per a l’arxipèlag una partida de 183 milions d’euros per al reconeixement del Factor d’Insularitat, que se suma als 172 milions d’inversió directa que l’Estat executarà el pròxim exercici a les infraestructures de la seva titularitat. Les ajudes i subvencions al transport aeri i marítim suposaran un pressupost de 268 milions d’euros –una assignació que ha crescut prop d’un 83% en els darrers quatre anys-. D’altra banda, es preveuen 2 milions d’euros en regeneració d’aigües i 4,5 milions d’euros, en habitatges de lloguer, dins del Pla 20.000. Les Illes Balears rebran, a més, 50 milions d’euros de l’Estratègia de Resiliència Turística.
Pel que fa a les inversions en infraestructures estatals, destaquen els 11,5 milions del Pla ‘Crece’ i una partida de més de 3 milions d’euros en comunitats de regants de Formentera, Mallorca i Menorca, així com la remodelació de l’Estació Depuradora Palma II, amb 1 milió d’euros per al pròxim exercici, i les obres de reforma del Centre Penitenciari de Palma, amb 2 milions d’euros.
Segons la Delegada, són uns pressuposts que donen “un protagonisme específic als i les joves”; “ells són el futur, i així queda reflectit en aquest projecte”, en mesures com, per exemple, els 60 milions per a facilitar l’accés a l’habitatge d’aquest col·lectiu. Aina Calvo també ha subratllat que es tracta d’uns comptes que continuen protegint tots els ciutadans i ciutadanes: “l’Estat està present al darrere de cada persona en ERTO a les Illes Balears, al darrere de cada autònom o fix discontinu que rep una prestació, i darrere, també, de cada habitatge social o en cada bonus social que es concedeix”, ha dit.
Per un altre costat, Calvo afirma que, amb aquests pressuposts, l’Estat “continua fent justícia en incorporar el Factor de la Insularitat i situar les Illes Balears per damunt de la mitjana nacional d’inversió per habitant”. En aquest sentit ha afegit que aquest fet “demostra la sensibilitat del Govern central cap a les particularitats de l’arxipèlag, com ho ha fet anteriorment en aspectes com la protecció dels fixos discontinus”.
La Delegada del Govern ha destacat el “caràcter essencial” dels Fons Europeus per a les inversions a les Illes Balears, i ha recordat que aquests doblers es gestionen en col·laboració entre l’Estat, les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments. “Aquests pressuposts són una declaració d’intencions, on aquest Govern reconeix una nova forma de relació amb els territoris, un reconeixement de la diversitat i de la confiança en les administracions, i per això són uns comptes que transmeten esperança, confiança i seguretat”, ha dit.
L’any vinent arribaran a Balears 40 milions d’euros dels fons FEAGA i FEADER, per al sector agrari, i es preveu el primer pagament dels 485 milions d’euros assignats a les Illes dins dels fons FEDER i FSE+ per al nou marc 2021-2027.
Protecció Social
Els PGE 2022 contemplen una partida històrica de més de 248 mil milions d’euros en despesa social a Espanya, amb la inclusió dels fons europeus, que suposaran més recursos per a la Sanitat, l’Educació i la Dependència. En el cas de les Illes, això es traduirà en la transferència per part de l’Estat de més de 45 milions per a més de 28.000 persones dependents. Per donar un impuls a l’economia de cures, la CAIB rebrà de l’Estat 22 milions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, als quals se sumaran més de 4 milions destinats al Pla Concertat de Serveis Socials.
També es contempla la pujada d’un 3% de l’Ingrés Mínim Vital, que beneficiarà a més de 9.600 persones de la Comunitat Autònoma. A més, prop de 16.000 llars rebran el Bonus Social Tèrmic, que incrementa la seva quantia fins arribar als 157 milions d’euros.
La lluita contra la violència masclista es veurà reforçada amb una pujada del pressupost de 29 milions d’euros addicionals; destaquen, a dins d’aquest apartat, els 5,5 milions per al Pla ‘España te Protege”.
Pel que fa a la protecció als treballadors, es destinen més de 820 milions d’euros a l’aplicació de la pujada del SMI, l’extensió dels ERTO, la pujada de la base reguladora del 50% fins al 70% i l’ampliació del període de protecció per als aturats afectats per la pandèmia.