Fomento conclou l’excavació del túnel d’alta velocitat Sants-La Sagrera a Barcelona

•    La tuneladora Barcino ha assolit el pou d’extracció, entre els carrers de Provença i Entença de Barcelona, després de  recórrer gairebé 5,1 quilòmetres
•    Un exhaustiu pla de control i seguiment ha permès garantir en tot moment la seguretat de la construcció del túnel, que no ha afectat ni a les estructures dels edificis ni al terreny
•    Durant l’excavació s’han adoptat actuacions especials de protecció per assegurar l’absoluta integritat del patrimoni històric de la Ciutat Comtal, com la Sagrada Família, la Torre del Fang i la Casa Milà
•    Aquesta actuació d’Adif, que ha suposat una inversió de més de 179 milions d’euros, ha comptat amb l’aval d’organismes i institucions i de tècnics de reconegut prestigi a nivell internacional

El ministre de Foment, José Blanco, ha assistit avui a la calada del túnel Sants-La Sagrera de la Línia d’Alta Velocitat (LAV) Madrid-Barcelona-frontera francesa. La tuneladora Barcino ha completat la perforació en el pou d’extracció, situat en la cruïlla dels carrers de Provença i Entença de Barcelona, després de recórrer una longitud de gairebé  5,1 quilòmetres.

La finalització de la perforació del túnel Sants-La Sagrera, la inversió del qual supera els 179,3 milions d’euros, representa un pas decisiu en l’execució d’aquesta infraestructura clau per al desenvolupament del transport ferroviari a Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa.

D’igual forma, la conclusió de l’excavació representa un avenç fonamental en l’execució de la Línia d’Alta Velocitat, que referma el compromís del Ministerio de Fomento de posar en servei el 2012 el tram Barcelona-Figueres, completant així la primera connexió directa en alta velocitat per a viatgers entre les ciutats per les que discorre la línia i França.

Això suposa una fita d’extraordinària rellevància que s’uneix a l’entrada en funcionament, a finals del 2010, de 75 quilòmetres de la nova  infraestructura, entre el Nus de Mollet i el Centre Logístic de Girona i entre l’estació de Figueres-Vilafant i la secció internacional Figueres-Perpignan, que s’utilitzen, juntament amb els trams en els quals s’ha instal•lat tercer carril, per al primer corredor transfronterer de mercaderies en ample internacional entre el Port de Barcelona i la frontera francesa.

Aposta inversora del Gobierno de España a Catalunya

Aquestes actuacions refermen l’aposta inversora que el Gobierno de España està fent realitat per a potenciar al ferrocarril com un mitjà de transport de referència per als ciutadans, especialment a Catalunya, amb l’impuls d’una xarxa d’infraestructures de primer nivell i qualitat.

La línia d’alta velocitat permetrà a Espanya integrar-se en la futura xarxa transeuropea d’alta velocitat gràcies a una infraestructura que incorpora les més avançades tecnologies, tant en fase de construcció com d’explotació, plenament integrada en l’entorn, sostenible des de les perspectives socioeconòmica i mediambiental, i més segura i fiable per al transport i els ciutadans. Els seus elevats estàndards de velocitat, regularitat, seguretat i confort la converteixen en un dels sistemes de transport ferroviari més moderns i amb majors prestacions del context internacional.

En aquest sentit, el túnel Sants-La Sagrera permetrà l’establiment d’una línia passant pel centre de Barcelona, amb dues estacions, Sants i la futura de La Sagrera. Gràcies a això, es podran reordenar els  serveis ferroviaris a la ciutat, tant en ample internacional com en ample ibèric, ja que el nou túnel assumirà una part important de les circulacions de Mitjana i Llarga Distància, el que afavorirà un increment de les freqüències de rodalies.

A més dels múltiples avantatges i els beneficis que ofereix per al transport ferroviari, la línia d’alta velocitat també representa un element de vertebració territorial i d’impuls d’espais de desenvolupament  socioeconòmic amb la creació d’una nova centralitat urbana al voltant de la futura Estació de La Sagrera, que esdevindrà el major edifici de Barcelona, i que constitueix el projecte de soterrament ferroviari més gran d’Europa, amb 38 hectàrees de superfície.

Adif ja ha iniciat les obres de l’estructura i els accessos de l’estació, que suposen una inversió superior a 589,2 milions d’euros. Les instal•lacions s’han projectat amb capacitat per acollir un trànsit superior als 100 milions de viatgers anuals, convertint-se en un intercanviador de primer ordre, enllaçant l’alta velocitat ferroviària amb  les xarxes de rodalies, regionals, metro, autobús i taxis, així com amb el transport privat en estar connectada directament amb les principals vies de comunicació.

El túnel Sants-La Sagrera

Té una longitud total de 5,8 quilòmetres, dels que gairebé 5,1 s’han perforat amb tuneladora, mentre que els trams restants, situats en els  extrems (Sants i La Sagrera), s’han dissenyat mitjançant el sistema d’excavació entre pantalles.

La tuneladora va iniciar els seus treballs el 26 de març del 2010 en el pou d’atac, situat en la cruïlla dels carrers de Mallorca i Biscaia. Exactament 16 mesos després ha finalitzat la perforació en el pou d’extracció, en la intersecció dels carrers de Provença i Entença, després de col•locar un total de 2.832 anells del revestiment estructural, per als quals s’han utilitzat un total de 19.824 dovelles.

En el seu recorregut en direcció nord-est sud-oest, la màquina ha perforat per l’eix central dels carrers de Mallorca, l’Avinguda de la Diagonal i Provença, i s’ha sotmès a quatre parades programades de manteniment i a diverses intervencions per a garantir en tot moment els seus òptims paràmetres de funcionament.

La seguretat com a prioritat absoluta

En la construcció del túnel, i en el marc del decidit compromís de garantir la seguretat de les obres i en especial del terreny i de les edificacions, s’han adoptat un gran número de mesures de protecció.

Entre elles, figura un exhaustiu pla de control i seguiment format, durant l’obra, per 7.450 dispositius, dels que gairebé 5.000 s’han destinat a l’auscultació d’estructures i edificis. El conjunt de mesures recollides permet concloure que el comportament del terreny ha millorat sensiblement totes les previsions i estudis realitzats, tant en l’eix del carrers de Mallorca i Provença, com en les façanes dels edificis.

També es conclou que el funcionament de la tuneladora, en termes d’organització i rendiment, s’ha mantingut dins dels paràmetres previstos.

En aquest àmbit, també figura el procés d’inspeccions d’estructures properes al traçat, que ha permès realitzar, fins a la data, revisions en 535 edificis i 3.730 habitatges.

Preservació del patrimoni

En el marc d’assegurar l’absoluta integritat del projecte, destaquen de manera molt significativa les actuacions singulars dutes a terme per a la protecció del patrimoni arquitectònic de Barcelona, evitant així la interacció entre les obres de perforació i les estructures d’edificis monumentals.

D’aquesta forma, en el tram que discorre al costat de la Sagrada Família, s’ha disposat una pantalla de 230 m de longitud formada per un total de 104 pilots d’1,5 m de diàmetre, executats amb maquinària d’elevada precisió per a garantir la seva verticalitat, amb una longitud de 41 m, amb una separació entre els seus eixos de 2 m i units en la seva part superior per una biga de lligat. La barrera també està integrada per un dau de formigó amb una secció de 3x3 m i la seva  construcció s’ha completat amb 2.344 injeccions de consolidació del terreny.

D’altra banda i com a mostra de la ferma voluntat de dur a terme totes les actuacions necessàries per a garantir la integritat del terreny i dels edificis, Adif va atendre les propostes d’una comissió internacional d’experts, creada per a realitzar un seguiment de les obres, per executar una pantalla de protecció de l’estructura de la Casa Milà com a mesura redundant i addicional de seguretat.

Aquesta barrera, distribuïda al llarg de la façana del carrer de Provença d’aquest monument, està formada por 33 pilots excavats d’1,2 m de diàmetre separats entre sí 1,7 m, i amb una longitud de 38 m.

Per últim, es va dur a terme una complexa operació d’enginyeria per a la conservació de la Torre del Fang, un edifici catalogat a Barcelona, ja que és l’única estructura d’aquesta tipologia que el túnel travessa per sota en tot el seu recorregut. Situada en l’entorn de La Sagrera, la Torre del Fang data de mitjans del segle XIV i és una masia de gran singularitat formada por tres cossos, en forma d’“U”, de diferents alçades, la configuració actual de la qual es remunta al segle XVIII.

La solució tècnica adoptada, d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona, va consistir en el manteniment de l’estructura de l’edifici amb un sosteniment especial mentre es realitzaven les pantalles, pilots i micropilots, la construcció de la llosa de la coberta i l’excavació.

Aval tècnic i institucional a nivell internacional

Per la seva gran complexitat i transcendència, durant la construcció del túnel Sants-La Sagrera, el Ministerio de Fomento i Adif, des d’una política de màxima transparència i rigorós treball, han comptat amb la col•laboració d’experts i empreses de gran experiència i reconeixement  a nivell internacional.

En aquest sentit, destaca la creació d’una comissió internacional d’experts integrada per 21 professionals de reconegut prestigi en diferents àrees: geotecnia, tuneladores d’escut de pressió de terres, estructures i edificació, monuments històrics, geologia i enginyeria civil, entre d’altres  disciplines. A més, han participat tècnics d’Adif, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, així com de l’empresa independent Intemac, especialitzada en patologies i edificació, que ha treballat en el projecte des dels seus inicis.

D’acord amb totes les actuacions adoptades, el projecte ha rebut l’aval tècnic i d’organismes i institucions nacionals i internacionals. Després que la Unesco, en la sessió del Comitè per al Patrimoni de la Humanitat celebrada l’estiu del 2010 a Brasilia, recolzés el traçat del túnel afirmant que la ruta seleccionada era la més viable, el comitè d’experts, en els seus informes, va concloure que els treballs de perforació s’han executat amb una alta competència.

Igualment, l’Audiència Nacional ha avalat les obres en la sentència que ha desestimat la demanda presentada contra el Ministerio de Fomento per la Fundació Pia Autònoma ‘Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família. La resolució destaca que en les obres s’“han pres mesures exhaustives de seguretat, utilitzant els mètodes tècnics més avançats”. Així mateix, ressalta la “completa informació periòdica” rebuda i considera que no pesaven sobre les obres riscos “catastròfics, greus i imminents” que obliguessin a modificar les actuacions previstes.  Al mateix temps, estima que s’ha comptat amb l’“aval tècnic de l’Administració”, així com de la Unesco, i destaca que el seguiment tècnic de l’obra “no ha detectat cap problema significatiu”.

L’Audiència ha assenyalat que el traçat i la forma d’execució triats es van decidir després d’un “conscienciós estudi”, amb la Declaració d’Impacte Ambiental corresponent, i que resulten recolzats “en forma i manera que el tribunal considera aclaparant”.

Finançament europeu

La Línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa ha estat cofinançada pel Fons de Cohesió, en les obres de plataforma del tram Madrid-Barcelona, així com en el subministrament i muntatge de via del tram Madrid-Vilafranca del Penedès i instal•lacions d’electrificació, senyalització i comunicacions del tram Madrid-Lleida, amb una ajuda que ascendeix a 3.389,3 milions d’euros.

Les Ajudes RTE-T (Xarxes Transeuropees de Transport) en el mateix període han finançat els estudis i projectes, així com les obres de la plataforma del tram Maçanet-Sils, amb un ajut de 70,9 milions d’euros.

En el període 2007-2013 serà cofinançada per les Ajudes RTE-T la implementació de l’ERTMS (Sistema de Gestió de Trànsit Ferroviari Europeu) del tram Barcelona-Figueres, amb una ajut de 10,6 milions d’euros.

El Banc Europeu d’Inversions (BEI) participa també en el finançament  d’aquest projecte.

El tram Barcelona-Figueres de la Línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa compta amb una inversió aproximada de 4.200 milions d’euros.